|
ALTEA
Silbido
extenuado de tren,
cabalga
perdido entre mares.
Surcando ecos
la estación amarilla y verde,
la bahía
que adora al sol
sustento de la huerta,
naranjal y almendro.
Barcas reposadas
estampan marea baja,
la luna cola de plata
y tu silueta mora.
Cielo fiel testigo
de mi sueño adolescente,
estrella estática diosa
belleza calcárea.
Pinas callejas,
empedrado árabe.
Arquerías, cal viva.
Brillan tejas azules,
cúpula abrigo
de marino y labrador,
puerto de artista.
Madrid 26.01.1997
 Elena Donderis Jarque
|
|
ELEGIA A a la meua iaia Marina.
En l’alcova de l'ànima
ratllats els somnis,
mort i vida
ulls blau gèlid,
un bes cec en la galta
Se’n va anar amb olor
a tarongina i ametler,
la neu cobrix el camí
sudari blanc el seu cos
Bromera, plor , silenci
Silenci solemne del balcó
vista a la estació del tren proper,
es para en les mans
La terrassa a la intempèrie
y el seu pí salvatge
escala al cel
Tornarà llum nítida
Cendres a l’est
evoca el seu nom
la mar materna,
acull els nostres cors solitaris
Elena Donderis Jarque
(Madrid , novembre 1997)
|
En Valencià.
Lugares de Altea 
Poesías
